Som el grup promotor de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. Ens vam constituir formalment el passat 30 de març a Barcelona rere alguns mesos de treball, debat i escolta. Som una trentena de persones de diverses sensibilitats i diversos àmbits que, a títol individual, conformem un grup de treball autònom, plural i transversal sense cap lligam partidari, governamental o institucional i que treballarà activament entre aquest abril i el proper mes d’octubre. Ens aplega i uneix la convicció i la certesa respecte dues demandes bàsiques per al present i el futur del país. Dues demandes que sabem que susciten un ampli suport majoritari en la societat catalana: l’amnistia i l’autodeterminació, enteses com la fi de la repressió des d’una perspectiva col·lectiva –rere quatre anys d’excepcionalitats i més de 800 persones amb causes judicials encara obertes– i la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a la lliure determinació de la societat catalana.
Som conscients que impulsem aquesta iniciativa en un context clar de bloqueig i retrocessos, rere les seqüeles d’una pandèmia, enmig d’una guerra i sota una crisi social sense precedents. Però creiem que quan tot s’enfosqueix és quan més cal activar-se i que és cabdal que la societat reprengui la paraula. El nostre objectiu és traduir aquest suport ininterromput, que els darrers anys oscil·la entre el 67% i el 81%, en un manifest col·lectiu i compartit, de mínim comú denominador i punt de trobada, que pugui ser subscrit per les principals organitzacions i entitats de la trama democràtica, civil, social, econòmica, política i cultural del país. En aquests cinc mesos de treball, però, no venim només a dir, sinó sobretot a escoltar. Avui arrenca un llibre en blanc que caldrà escriure entre totes i tots i del que només us presentem el pròleg. Inici, interval i final, la nostra tasca és limitada i el nostre treball clourà el proper octubre, amb la publicació de les adhesions finals, l’elaboració d’un Informe General i la presentació coral de les conclusions. Moltes gràcies a totes i tots.
—
[Volem agrair a la Fundació Joan Brossa i tot el seu Patronat, la complicitat i el suport, des del primer dia, a la present iniciativa. Des de que els vàrem demanar si podríem emprar la doble A de l’obra de l’autor com a símbol de la present iniciativa]
És llicenciat en Sociologia per la Universitat París VIII, doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid i professor jubilat de Ciència Política de la UNED. Autor de diverses obres, entre elles Guerra, paz y sistema de Estados, Los nacionalismos, el Estado español y la izquierda y Cataluña quiere decidir. Es editor de la revista Viento Sur y forma parte del col·lectiu Madrileñ@s por el Derecho a Decidir
Porta vivint gairebé 15 anys a Catalunya, la major part d'aquest temps a terres de Ponent, el qual considera un element important del seu procés migratori. És llicenciada en Economia Laboral i Relacions Industrials per la Universitat de Gazi (Ankara), màster en Migracions i Mediació Social per la Universitat de Lleida i és doctoranda i professora associada al Departament de Geografia i Sociologia de la mateixa universitat. És cofundadora i sòcia treballadora de la cooperativa Col·lectivaT, on coordina l'eix de recerca.
És periodista, activista social i soci de treball de la cooperativa Coop57. Condemnat per insubmissió al servei militar obligatori. És autor de diversos llibres –"Cròniques del 6 i altres retalls de la clavaguera polical", "August Gil Matamala: al principi de tot hi ha la guerra") i coautor de "Llums i Taquígrafs. Atles de la Corrupció als Països Catalans". Actualment forma part del Grup Investigador sobre els garrotxins deportats als camps nazis.
Veïna de Sabadell és llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació i té un màster en filologia catalana. Ha col·laborat en diverses entitats com la Plataforma pel dret a Decidir, la Comissió de la Dignitat i Òmnium Cultural Sabadell. Va ser presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des del 2012 al 2015. Va ser presidenta del Parlament de Catalunya des del 2015 al 2018 i va ser condemnada a 11 i 6 mesos de presó per permetre un debat i votació sobre la independència de Catalunya, ha estat empresonada 39 mesos. Actualment és membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua.
És llicenciada en Filologia Catalana per la UAB i en Periodisme per la UPF. Va treballar a l’emissora Catalunya Ràdio i va ser diputada al Parlament de Catalunya. Des de fa 11 anys dirigeix la seva pròpia agència de comunicació i col·labora en diversos mitjans com TV3, Catalunya Ràdio i El Punt-Avui. Ha estat membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural i forma part de diverses entitats socials i culturals.
Professor associat del Departament de Pedagogia de la UdG. Investigador i doctorant a la UdG. Coordinador del màster Diversitat religiosa: Pensament, Realitat, Gestió (UdG). Membre de l'Espai Antiracista Salt-Girona.
És activista feminista i professora Serra Húnter a la Universitat de Barcelona. Els seus temes d'investigació se centren en l'estudi de les desigualtats socials des d'una perspectiva feminista interseccional, geogràfica i emocional.
Pagès i activista. Fundador de la Unió de Pagesos i especialment actiu en demandes del moviment ecologista i defensa del territori. Implicat en les primeres consultes populars per la independència. Ha estat membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana.
Pare de Guillem Agulló i Salvador, jove antifeixista assassinat l'any 1993.
Mare de Guillem Agulló i Salvador, jove antifeixista assassinat l'any 1993.
Casat i pare de dues filles. Des de jove ha col·laborat en diferents entitats promovent la llengua i la cultura catalanes. L’any 1986 va ser escollit President de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona durant 17 anys, sent primer Tinent Alcalde durant el mandat de Xavier Trias; i posteriorment fou nomenat conseller d’Interior durant el govern del president Carles Puigdemont. Actualment és vocal a la Junta d’Òmnium Cultural. Va ser condemnat pel Tribunal Suprem a deu anys i mig de presó acusat de sedició.
Professional en l’àmbit de la salut des de l’exercici clínic, comunitari, polític o universitari. Metgessa especialista en Medicina Interna i Malalties Infeccioses. Metgessa de l’Hospital Josep Trueta 1981-1990. Metgessa en institucions per a persones amb diversitat funcional Impulsora i membre d’entitats per la lluita contra la SIDA. Regidora de l’Ajuntament Sant Gregori, diputada Parlament de Catalunya 1995-2003 i 2011-2015. Consellera de Salut 2003-2010. Deixa el PSC el 2013 per la seva renúncia a defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Militant de la unitat. Militant de base de Junts i del Consell per la República. Coordinadora del Centre Estudis Socials i Sanitaris i Directora General de la Fundació Estudis Superiors de Salut de la Universitat de Vic-Central de Catalunya des del 2016 fins a l’actualitat.
És escriptor i membre del Consell Assessor del MNAC. Entre 2010 i 2016 va ser cap del gabinet del conseller Andreu Mas-Colell, a més de director general de Política i Promoció Econòmica de la Generalitat, president de la comissió executiva de l’ICF i membre del Consell General de Fira de Barcelona. Ha sigut professor convidat de la UB, patró de la Fundació Barcelona, la Fundació d’Escoltes Catalans i la Fundació Escoles Garbí
És professor titular amb acreditació de catedràtic de Dret constitucional a la Universitat de València on dirigeix la Càtedra d'habitatge i dret a la ciutat. Ha participat com a militant polític i social en espais de l'esquerra independentista i assessor de processos constituents a Amèrica Llatina. Escriu en diversos mitjans de comunicació.
Doctor en Filologia Catalana, Sociolingüista. Ha exercit com a catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l'ensenyament mitjà i com a professor associat de la Universitat de les Illes Balears. És professor de la Universitat Catalana d'Estiu. Ha participat en diversos equips d'investiació tant a l'ICE de la Universitat de Barcelona com a l'IRIE de la Universitat de les Illes Balears.
Ha publicat nombrosos treballs d'investigació en sociolingüística (Les normalitzacions reeixides, Normalitat Lingüística i Llibertat nacional, Sociolingüística a l'abast...), en psicologia social (Arrelament socionacional i progrés acadèmic) o en anàlisi de la situació política (Balears passa pàgina, Un projecte per a Europa, Una altra Europa és possible...). És també autor de novel·les (Ball de voltors, Sota la màrfega, Assassinat a l'institut...), llibres de viatges (Viure i veure. Notes d'aeroport i de carretera, Cala Llentrisca), narracions (Sirventesos) i peces de teatre (Carn de psiquiàtric crua, La Barbie fantasma, Fàtima a Teheran, Les tribus de la tribu...).
Ha estat membre del Parlament europeu i secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Militant del moviment per l'habitatge a la PAH des de fa 10 anys, i del moviment popular de Manresa.
Ha treballat durant 20 anys de cuiner i cambrer a un negoci familiar. Ara treballa a una discogràfica cooperativa amb 25 anys de trajectòria i d'aportacions a la cultura popular dels Països Catalans.
Ha treballat durant 20 anys de cuiner i cambrer a un negoci familiar. Ara treballa a una discogràfica cooperativa amb 25 anys de trajectòria i d'aportacions a la cultura popular dels Països Catalans.
Activista i sindicalista.
TCAI de l'Hospital de Sant Pau i membre del Comitè d'empresa.
Membre de la Permanent de la FTC i de la Coordinadora Nacional de la IAC.
TCAI de l'Hospital de Sant Pau i membre del Comitè d'empresa.
Membre de la Permanent de la FTC i de la Coordinadora Nacional de la IAC.
Sociòleg i cooperativista a La Ciutat Invisible. Coordina el Postgrau d'Economia Social i Solidària (XES-UPF) i fa recerca a Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de la Fundació Roca Galès. Ha publicat llibres com 'L'Economia Social i Solidària a Catalunya' (2020) o 'Ciutats Cooperatives' (2018); entre d'altres.
Advocada especialitzada en l'àmbit civil i mercantil i mediadora. Ha participat del moviment associatiu juvenil a nivell local i nacional, com a secretària del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, en els àmbits d'associacionisme, participació i justícia global. En l'àmbit de l'educació, ha participat en publicacions i grups de treball centrats en el reconeixement de l'associacionisme educatiu i en la consecució d'un marc legislatiu propi. La seva trajectòria associativa ha estat vinculada a l'escoltisme laic català, presidint actualment Escoltes Catalans.
Graduada en Dret i en el Màster d’Advocacia. Actualment cursant el Màster de Dret Laboral i de la Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra, ha treballat en diferents despatxos d’advocats en l’àmbit del dret laboral i penal.
Va ser membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i d’Universitats per la República, i impulsora de la ILP Universitats per la rebaixa dels preus públics a les universitats catalanes.
Actualment és membre de la Junta del CIEMEN i de l’Escola de Formació de Guillem Agulló.
Militant independentista d'esquerres, actualment condemnat a 5 anys de presó en el marc de la repressió contra l'independentisme i els moviments socials. Titulat com a Professor de Geografia i Història, ha impulsat diversos moviments d'unitat popular a la seva ciutat (Badalona) i a nivell nacional, des de Guanyem Badalona en Comú fins a la Forja – Jovent Revolucionari. Actualment, tècnic a Plataforma per la Llengua i activista contra la repressió.
[Foto: Nuria Càmera]
Politòloga i doctora en Sociologia. És professora lectora del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida i imparteix docència en polítiques socials, Estat del Benestar i exclusió social. Forma part de l'equip de coordinació del Màster Interuniversitari en Polítiques Socials i Acció Comunitària de l'IGOP. Membre de la Junta i del Consell Acadèmic de l'Institut Sobiranies. Col·labora amb el CIEMEN i participa de l'equip de coordinació de l'Escola Guillem Agulló d'Òmnium Cultural. La seva recerca es centra en el camp de les identitats nacionals i socials, l'exclusió, les polítiques del benestar i els drets col·lectius. El seu últim llibre és «Una nova cultura per al poble. El Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977)».
Filla de Sant Joan Despí, de pare andalús i mare murciana, és filòloga catalana i professora de secundària. Va ser regidora d'ERC a l'Ajuntament de Sant Joan Despí, i membre del gabinet de la Consellera de Benestar i Família del 2004 al 2009. El 2009 va ser directora del Programa per al Col·lectiu LGBTl del Govern de Catalunya i va coordinar les tasques d'elaboració de la Llei contra l'homofòbia. Represaliada política, és afiliada a la Intersindical, on actualment fa tasques de coordinació.
Marta Serra Serra va néixer a Perpinyà (Rosselló) el 1980, filla de refugiats polítics sud catalans. Matemàtica i demògrafa de formació, treballa de professora de secundària a les filieres bilingües català-francès de l'ensenyament públic i és membre del Casal de Perpinyà des d'on s'implica en el moviment polític, social i cultural nord català.
De nació Occitana i origen aranès. Doctora en Environmental Design per la Universitat de Mon-real i llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fundadora de l'ANC Aran, ex-regidora a l'Ajuntament de Les, ex-diputada de la CUP al Parlament de Catalunya i professora associada a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment cap de projectes de medi ambient, clima i energia a l'Euroregió Pirineus Mediterrània. Activista ecologista i feminista.
El desembre de 2017 va ser imputada per rebel·lió per haver estat presidenta del grup parlamentari de la CUP durant l’octubre del 2017.
El desembre de 2017 va ser imputada per rebel·lió per haver estat presidenta del grup parlamentari de la CUP durant l’octubre del 2017.
És catedràtica en ciències polítiques a la Universitat de Texas Rio Grande Valley, i doctora en ciències polítiques per la Universitat de York (Anglaterra). Ha publicat extensament sobre economia política crítica, teoria crítica de l’estat i moviments socials i sindicals. Actualment és vicepresidenta de l’Associació Catalana de Ciència Política, co-editora en cap de la revista acadèmica Global Political Economy, i forma part del comitè d’organització de Historical Materialism Barcelona.
És un activista de la comunitat gitana, especialment actiu a la Vila de Gràcia i especialment compromès amb la recuperació de la memòria històrica de la persecució del poble rom i en la lluita present contra l’antigitanisme. És promotor escolar contra l’absentisme.
És historiadora i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona. Lluitadora antifranquista va ser jutjada en consell de guerra sumaríssim i empresonada l’any 1962 a la presó Model. Ha estat presidenta de l’Amical de Ravensbruck i, durant el judici de l’1-O al Tribunal Suprem, va ser una de les portaveus unitàries de la campanya solidària ‘L’autodeterminació no és delicte’.
És el primer objector noviolent al servei militar de l’Estat espanyol l’any 1972, sota dictadura franquista. Fou empresonat primer a la pres de Jaén i, després, en un batalló disciplinari del Aaiun (Sàhara). El 1975, ja en llibertat, forma part de l’anomenat grup d’objectors de Can Serra (L’Hospitalet de Llobregat). És professor jubilat de Formació Professional Agrària. Ha estat membre del patronat de la Fundació per la Pau i del Consell Català de Foment de la Pau. Actualment és vicepresident de Novact i membre del consell de la Cooperativa 70 de Caldes de Montbui.
És biòleg, escolapi i capellà. Té una dilatada trajectòria com a educador social i està compromès fa dècades amb el Raval de Barcelona i la Mina de Sant Adrià. És un un referent en la transformació social des de l’educació dels més desafavorits. Màster en Polítiques Socials i Acció Comunitària (IGOP).
Periodista i comunicadora. 20 anys d'experiència en l'àmbit de la cooperació internacional. Especialitzada en narratives i comunicació organitzacional per al canvi social. Col·labora en diferents mitjans de comunicació, i té una àmplia experiència com a formadora i tallerista. Veïna de La Florida- L'Hospitalet.
Llicenciat en biologia, educador social i membre de la Casa Amaziga.
Activista social resident a Viladecans. Administrativa de professió va ser detinguda l’abril de 2018 acusada de rebel·lió, sedició i terrorisme com a membre dels CDRs. Va estar confinada un any al seu municipi. El 2020 fou absolta de tots els càrrecs. La Fiscalia del Tribunal Suprem ha recorregut l’absolució.