Som el grup promotor de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. Ens vam constituir formalment el passat 30 de març a Barcelona rere alguns mesos de treball, debat i escolta. Som una trentena de persones de diverses sensibilitats i diversos àmbits que, a títol individual, conformem un grup de treball autònom, plural i transversal sense cap lligam partidari, governamental o institucional i que treballarà activament entre aquest abril i el proper mes d’octubre. Ens aplega i uneix la convicció i la certesa respecte dues demandes bàsiques per al present i el futur del país. Dues demandes que sabem que susciten un ampli suport majoritari en la societat catalana: l’amnistia i l’autodeterminació, enteses com la fi de la repressió des d’una perspectiva col·lectiva –rere quatre anys d’excepcionalitats i més de 800 persones amb causes judicials encara obertes– i la necessitat d’un marc de resolució democràtica basat en el respecte a la lliure determinació de la societat catalana.
Som conscients que impulsem aquesta iniciativa en un context clar de bloqueig i retrocessos, rere les seqüeles d’una pandèmia, enmig d’una guerra i sota una crisi social sense precedents. Però creiem que quan tot s’enfosqueix és quan més cal activar-se i que és cabdal que la societat reprengui la paraula. El nostre objectiu és traduir aquest suport ininterromput, que els darrers anys oscil·la entre el 67% i el 81%, en un manifest col·lectiu i compartit, de mínim comú denominador i punt de trobada, que pugui ser subscrit per les principals organitzacions i entitats de la trama democràtica, civil, social, econòmica, política i cultural del país. En aquests cinc mesos de treball, però, no venim només a dir, sinó sobretot a escoltar. Avui arrenca un llibre en blanc que caldrà escriure entre totes i tots i del que només us presentem el pròleg. Inici, interval i final, la nostra tasca és limitada i el nostre treball clourà el proper octubre, amb la publicació de les adhesions finals, l’elaboració d’un Informe General i la presentació coral de les conclusions. Moltes gràcies a totes i tots.
—
[Volem agrair a la Fundació Joan Brossa i tot el seu Patronat, la complicitat i el suport, des del primer dia, a la present iniciativa. Des de que els vàrem demanar si podríem emprar la doble A de l’obra de l’autor com a símbol de la present iniciativa]















Ha publicat nombrosos treballs d'investigació en sociolingüística (Les normalitzacions reeixides, Normalitat Lingüística i Llibertat nacional, Sociolingüística a l'abast...), en psicologia social (Arrelament socionacional i progrés acadèmic) o en anàlisi de la situació política (Balears passa pàgina, Un projecte per a Europa, Una altra Europa és possible...). És també autor de novel·les (Ball de voltors, Sota la màrfega, Assassinat a l'institut...), llibres de viatges (Viure i veure. Notes d'aeroport i de carretera, Cala Llentrisca), narracions (Sirventesos) i peces de teatre (Carn de psiquiàtric crua, La Barbie fantasma, Fàtima a Teheran, Les tribus de la tribu...).
Ha estat membre del Parlament europeu i secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Ha treballat durant 20 anys de cuiner i cambrer a un negoci familiar. Ara treballa a una discogràfica cooperativa amb 25 anys de trajectòria i d'aportacions a la cultura popular dels Països Catalans.

TCAI de l'Hospital de Sant Pau i membre del Comitè d'empresa.
Membre de la Permanent de la FTC i de la Coordinadora Nacional de la IAC.



Va ser membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i d’Universitats per la República, i impulsora de la ILP Universitats per la rebaixa dels preus públics a les universitats catalanes.
Actualment és membre de la Junta del CIEMEN i de l’Escola de Formació de Guillem Agulló.

[Foto: Nuria Càmera]




El desembre de 2017 va ser imputada per rebel·lió per haver estat presidenta del grup parlamentari de la CUP durant l’octubre del 2017.







